GRÀCIES

Un nús a l'estómag. Un grapat de sensacions que no sé explicar, no trobo les paraules per definir-ho, i si les trobo no sé si són les que realment garanteixen el significat de les meves emocions.
Alegría, tristesa, incertesa, orgull, por...GRATITUD.

Alegría, perquè hem arribat juntes al final d'una etapa; perquè ho celebrarem juntes al màxim.

Tristesa, sí també. Perquè són molts anys, per no dir tots els de la meva petita, compartits i viscuts amb les mateixes persones, i de cop i volta...s'ha acabat.

Incertesa, perquè a partir d'ara, tot i que sabem el que ens espera, no sé on puc agafar-me, perquè fins ara he tingut el suport i l'ajuda incondicional d'un gran equip de persones que ja no hi serán.

Orgull, perquè és la meva filla i perquè, tot i tenir alts i baixos, ha arribat al final com una campiona, perquè s'ha esforçat moltíssim a que les coses personals no intervinguéssin en el seu dia a dia a l'escola.

Por, perquè s'envoltarà de gent nova, de Mestres nous i probablement, creixerà de nena a dona en un entorn nou.

Gratitud.
Haig de donar les gràcies a tantes persones...
Gràcies a la Srta. Elena, a la Srta Gemma, a la Srta.Nuria, a la Srta Maria; elles han estat durant els primers anys de la vida de la meva filla, educant i treballant els hàbits primaris, fent que al final, la Raquel sigui com és.
Gràcies.

Gràcies a la Srta Dolors Creus, a la Srta. Dolors Jurado, a la Stra Dolors Moreno, a la Srta Nuria, a la Srta Rosa, a la Srta Candi, a la Srta Pilar, a la Srta Laura, al professor Marc, al Jordi, al sempre atent i educat Sr.Pinyol, i a la srta. Montserrat; tots vosaltres heu estat al peu del canó cada dia, atents sempre a qualsevol canvi que pogués patir la Raquel.
Sé, de bona tinta, que la Raquel ha tingut molta confiança en molts de vosaltres per explicar-vos les seves situacions personals, per dir-vos com i què sentía en cada moment. A tots vosaltres GRÀCIES per fer de la meva filla una nena oberta, riallera, sentida i feliç; GRÀCIES per ajudar-la a superar les petites pedretes que ha anat trobant en el seu camí.

Gràcies també a tots els companys i companyes de clase, tots i cada un de vosaltres heu compartit tot amb la Raquel, heu format un grup únic, especial i immillorable. Potser d'aquí uns mesos estareu menys units, perquè coneixereu nous companys, perquè canviaran les vostres visions sobre alguns aspectes de la vida...; però tot i així, haurem viscut junts el primer cicle de la vostra vida i només això fa que no us oblideu mai els uns dels altres.

Gràcies, també, a totes les mares, pares, avis i àvies que conjuntament hem vist créixer als nostres nens. Em quedo amb els grans moments viscuts i deixo enrere els malentesos produits.
Sé que no ho hauria de fer, però vull tenir unes paraules d'agraiment especials per la Nuria i el Jose, per la Gemma i el Miquel i per la Carme, gràcies per formar part de la meva vida  sempre que us he necessitat.

Vint-i-dos cèntims versus valors humans.

Darrera de qualsevol anunci o campanya publicitària, d'una gran o petita marca, hi ha una persona o grup de persones de carn i òssos, com tu i com jo, que dónen el vist-i-blau.
Són aquestes persones inmunes als problemes de la resta de la gent?

Bé, doncs sembla que sí. Fa molts poquets dies he vist un anunci a la tele, que m'ha fet enrabiar molt, moltíssim.
Es tracta d'una marca de cafeteres d'aquestes de moda que funcionen amb càpsules, on es deia que cada tassa d'aquest cafè, et costava 22 cèntims d'euro.
No entraré a valorar, si és més bo o més dolent; no ho faré! El qué si em pregunto és: cal fer més mal a la hosteleria?
A veure si m'explico, un dels sectors més afectats per la crisi, ha estat el sector de la hosteleria, qué a més a més ha hagut de soportar l'envestida del boom de les màquines de fer cafè a casa, a oficines, a despatxos privats, a escoles, i a tot tipus de botigues.
Calia un anunci on s'hi donés un preu per tassa? Que és el que ha pensat la gent?

Bé, d'aquí trec la meva entrada d'avui, aquestes persones que anomenava al principi, no saben el mal que estàn fent a tantes i tantes famílies que viuen del cafè? No coneixen a ningú que s'hi dediqui?


Per acabar, m'agradaria fer-ho amb un pensament positiu. Per tant, acabaré responent a una de les preguntes que he deixat a l'aire, Què és el què ha pensat la gent?
La moltíssima gent que haurà vist l'anunci, evidentment no haurà pogut evitar la comparativa de preus (els famosos 22 cèntims i el que a ellls els hi costa un cafè a la cafeteria on hi van); però segur que uns quants hauràn sabut valorar la feina i la dedicació del professional que els hi serveix cada dia el seu cafè, curt o llarg; amb estevia, sucre negre o blanca; amb llet de soja, descremada o normal; més o menys calent. Segur que també hauràn sabut valorar la curta o llarga conversa que el cambrer els hi ofereix cada dia, segons la sensació que el client li transmeti, de més o menys ganes de parlar, o simplement el Bon dia! amb un mig somriure que diu molt.

Segur que encara queda gent, que valora aquestes petites coses, que fan què el dia a dia sigui una miqueta millor, i sobre tot que distingeix a les persones de les màquines.