Un nús a l'estómag. Un grapat de sensacions que no sé explicar, no trobo les paraules per definir-ho, i si les trobo no sé si són les que realment garanteixen el significat de les meves emocions.
Alegría, tristesa, incertesa, orgull, por...GRATITUD.
Alegría, perquè hem arribat juntes al final d'una etapa; perquè ho celebrarem juntes al màxim.
Tristesa, sí també. Perquè són molts anys, per no dir tots els de la meva petita, compartits i viscuts amb les mateixes persones, i de cop i volta...s'ha acabat.
Incertesa, perquè a partir d'ara, tot i que sabem el que ens espera, no sé on puc agafar-me, perquè fins ara he tingut el suport i l'ajuda incondicional d'un gran equip de persones que ja no hi serán.
Orgull, perquè és la meva filla i perquè, tot i tenir alts i baixos, ha arribat al final com una campiona, perquè s'ha esforçat moltíssim a que les coses personals no intervinguéssin en el seu dia a dia a l'escola.
Por, perquè s'envoltarà de gent nova, de Mestres nous i probablement, creixerà de nena a dona en un entorn nou.
Gratitud.
Haig de donar les gràcies a tantes persones...
Gràcies a la Srta. Elena, a la Srta Gemma, a la Srta.Nuria, a la Srta Maria; elles han estat durant els primers anys de la vida de la meva filla, educant i treballant els hàbits primaris, fent que al final, la Raquel sigui com és.
Gràcies.
Gràcies a la Srta Dolors Creus, a la Srta. Dolors Jurado, a la Stra Dolors Moreno, a la Srta Nuria, a la Srta Rosa, a la Srta Candi, a la Srta Pilar, a la Srta Laura, al professor Marc, al Jordi, al sempre atent i educat Sr.Pinyol, i a la srta. Montserrat; tots vosaltres heu estat al peu del canó cada dia, atents sempre a qualsevol canvi que pogués patir la Raquel.
Sé, de bona tinta, que la Raquel ha tingut molta confiança en molts de vosaltres per explicar-vos les seves situacions personals, per dir-vos com i què sentía en cada moment. A tots vosaltres GRÀCIES per fer de la meva filla una nena oberta, riallera, sentida i feliç; GRÀCIES per ajudar-la a superar les petites pedretes que ha anat trobant en el seu camí.
Gràcies també a tots els companys i companyes de clase, tots i cada un de vosaltres heu compartit tot amb la Raquel, heu format un grup únic, especial i immillorable. Potser d'aquí uns mesos estareu menys units, perquè coneixereu nous companys, perquè canviaran les vostres visions sobre alguns aspectes de la vida...; però tot i així, haurem viscut junts el primer cicle de la vostra vida i només això fa que no us oblideu mai els uns dels altres.
Gràcies, també, a totes les mares, pares, avis i àvies que conjuntament hem vist créixer als nostres nens. Em quedo amb els grans moments viscuts i deixo enrere els malentesos produits.
Sé que no ho hauria de fer, però vull tenir unes paraules d'agraiment especials per la Nuria i el Jose, per la Gemma i el Miquel i per la Carme, gràcies per formar part de la meva vida sempre que us he necessitat.
