Quan ja ho has intentat tot, de totes les maneres possibles, quan ho has parlat amb amics, família i professionals i tots coincideixen en el mateix.
Quan et diuen que has de donar el pas tu, per poder, si més no, continuar vivint.
I, tot i que et costa encarar el problema, tot i que saps que no ho passaràs bé, ho fas.
Ho fas pensant en tu, en el teu entorn i en l'altra banda del problema.
Ho fas pensant que potser si que hi ha una solució, que potser si que ho aconsegueixes, que potser la teva vida millora després, ho fas perquè et mereixes saber que has fet tot el que ha estat al teu abast.
Quan tens un mínim d'esperança, quan t'obres, quan decideixes exposar els teus sentiments, ho fas de bona fe.
Quan desde l'altra banda, només existeix la llei del i jo més... malament rai.
No es tracta de buscar culpables, es tracta de voler arreglar les coses.
Que més dóna qui té més raó? qui ho està passant pitjor? el que realment importa és voler arreglar el conflicte, saber que el qué hi ha en joc és molt més important.
S'ha de ser una mica més generós en aquesta vida, s'ha de saber deixar de banda els retrets.
Les conseqüències poden ser insuperables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Pesa
Navidad 2023, días raros, sentimientos encontrados...desde hace años llego a casa en estas fechas agotada física y mentalmente. Este año, au...
-
Empezar es difícil, tengo muchas cosas que contarte. No sé si empezar por mis cosas o por las de mis hijos... Pensándolo bien creo qu...
-
Temps per descansar, per pensar i per recapacitar. Per mi, descansar és fàcil, en el moment en el que no depenc del rellotge, de si haig de...
-
Agafar un tren sola, per anar on no hi havia anat mai, per trobar-me amb algú que no coneixia, per mi ja era tot un repte. L'estona en ...