Vint-i-dos cèntims versus valors humans.

Darrera de qualsevol anunci o campanya publicitària, d'una gran o petita marca, hi ha una persona o grup de persones de carn i òssos, com tu i com jo, que dónen el vist-i-blau.
Són aquestes persones inmunes als problemes de la resta de la gent?

Bé, doncs sembla que sí. Fa molts poquets dies he vist un anunci a la tele, que m'ha fet enrabiar molt, moltíssim.
Es tracta d'una marca de cafeteres d'aquestes de moda que funcionen amb càpsules, on es deia que cada tassa d'aquest cafè, et costava 22 cèntims d'euro.
No entraré a valorar, si és més bo o més dolent; no ho faré! El qué si em pregunto és: cal fer més mal a la hosteleria?
A veure si m'explico, un dels sectors més afectats per la crisi, ha estat el sector de la hosteleria, qué a més a més ha hagut de soportar l'envestida del boom de les màquines de fer cafè a casa, a oficines, a despatxos privats, a escoles, i a tot tipus de botigues.
Calia un anunci on s'hi donés un preu per tassa? Que és el que ha pensat la gent?

Bé, d'aquí trec la meva entrada d'avui, aquestes persones que anomenava al principi, no saben el mal que estàn fent a tantes i tantes famílies que viuen del cafè? No coneixen a ningú que s'hi dediqui?


Per acabar, m'agradaria fer-ho amb un pensament positiu. Per tant, acabaré responent a una de les preguntes que he deixat a l'aire, Què és el què ha pensat la gent?
La moltíssima gent que haurà vist l'anunci, evidentment no haurà pogut evitar la comparativa de preus (els famosos 22 cèntims i el que a ellls els hi costa un cafè a la cafeteria on hi van); però segur que uns quants hauràn sabut valorar la feina i la dedicació del professional que els hi serveix cada dia el seu cafè, curt o llarg; amb estevia, sucre negre o blanca; amb llet de soja, descremada o normal; més o menys calent. Segur que també hauràn sabut valorar la curta o llarga conversa que el cambrer els hi ofereix cada dia, segons la sensació que el client li transmeti, de més o menys ganes de parlar, o simplement el Bon dia! amb un mig somriure que diu molt.

Segur que encara queda gent, que valora aquestes petites coses, que fan què el dia a dia sigui una miqueta millor, i sobre tot que distingeix a les persones de les màquines.