L'estona en tren va ser, com a poc, horrible. Nervis, inseguretat, pors i pena (perque no dir-ho). En sortir del tren les sensacions no van millorar, una estació que no conec, no sé si he d'anar cap a la dreta o cap a l'esquerra, així que tiro de mòbil i de gps per arribar no sé on a veure no sé a qui.
Finalment arribo, no abans d'haver trucat a la noia que m'havia concertat la visita per dir-li que ni de conya la direcció estava bé... Ella molt amablement i amb un to de veu tranquil.litzador em va guiar fins ben bé la porta.
Respiro, pico, torno a respirar, m'obren la porta, entro i ni respiracions ni punyetes, pujo aquelles escales tremolant i molt.
Faig aquella entrevista, sorprenentment tranquil.la passats els dos primers minuts, on aquell noi, que ja tenia cara i nom, em fa sentir còmode.
Marxo, quedem en que ja em diran alguna cosa...Tot i sortir satisfeta, no puc evitar pensar en que hi ha molts professionals del sector i que jo no seré l'escollida.
Truco a la Marta (la noia d'Axxon a qui estaré eternament agraïda) i, tal i com havíem quedat li dic que ja està, que l'entrevista s'ha acabat. Ella em pregunta per les meves sensacions, són positives li dic jo, estic contenta li comento, però lo important no són les meves sensacions sinó les d'en Sergi (cap de personal de l'Andreu).
La Marta em diu que normalment en un parell de dies, ja solen tenir resposta, i que en quant la tingui me la farà saber, jo innocentment li dic que aquella mateixa tarda tinc una prova en un restaurant de can pixa del racó, que si surt bé, no els hi puc dir que no perqué necessito la feina.
M'assec al tren, truco a la meva parella i li explico que ja està, que jo estic bé i que me'n torno cap a casa que a la tarda tinc la prova del restaurant.
Penjo, sona el mòbil, no miro ni la pantalla perquè penso que en Manel (l'home que sempre em recolza i em dona força per tirar endavant) s'ha oblidat de dir-me alguna cosa, però no és així.
És la Marta, i així, tal qual, em diu que anul.li la prova del restaurant, que demà en Sergi m'espera per fer la formació, donar-me l'uniforme i passat demà començar a treballar.
Ploro, ploro molt, de nervis acumulats, d'emoció, de por, ploro.
Ploro, ploro molt, truco al Manel, que no entén gairebé res.
Ploro, ploro molt, ara ja si d'aniversari feliç.
