PER RES DEL MÓN DEIXEU DE LLUITAR PER ALLÒ EN EL QUE CREIEU

Barreja d'emocions i de sensacions.

No us ha passat mai tenir dues sensacions contradictòries alhora?
A mi, en poc temps m'ha passat en tres ocasions... i sincerament, no és fàcil de gestionar.

Dues d'elles han estat en el terreny personal i l'altre en el laboral.

La primera va ser a principis de setmana, quan em vaig trobar amb una amiga que tot parlant d'una situació personal, per mi complicada, em va fer sentir bé quan em comentava que havia d'estar tranquil.la, que estava fent tot el que havia de fer i tot el que podia, però d'altra banda, em vaig quedar una mica descol.locada quan vaig entendre a través de les seves paraules, que el què ella sabia no era ben bé  la realitat del que havia passat.
Llavors clar, si sabés la veritat de com va anar succeint tot, pensaria igual que pensa ara? En aquell moment, no era el moment d'explicar-li com havien anat les coses realment, però em queda pendent una conversa sincera, perque realment m'interessa molt el seu punt de vista, que sé que serà crític i constructiu.

La segona va ser un parell de dies més tard, per fi tenia a les mans una carpeta que significava un canvi, un canvi que ha de ser positiu i constructiu, que de ben segur està fet i pensat per reaccionar i millorar. Les llàgrimes em van venir als ulls,  estava contenta, perquè tinc esperança en que aquest canvi funcioni, però també perquè tinc por de que no sigui així, i també perquè és  un canvi que no hagués imaginat mai que hauria de fer.
Només tinc una opció, esperar a que els dies passin i veure l'evolució, sense deixar de ser objectiva, sense abaixar els braços, sense rendir-me.

I la tercera, i menys recent, va ser fa un parell de setmanes, quan era a la feina. Aquesta va succeir en dos temps la veritat. En un primer moment vaig sentir-me molt orgullosa de mi mateixa, molt feliç. Primer per pensar en mi, i l'altre perque un no, era en aquell moment, la millor manera de fer-me sentir valorada.
Però, clar, al cap d'uns dies, pensant fredament i desde la calma, aquest no que tant bé em va fer sentir en un principi, ara em feia dubtar. Dubtar de si haviem tancat una porta per sempre, si tornaria a tenir una oportunitat com aquella en alguna altra ocasió.
No ho sabré fins que passi, o no, així que tampoc em queda més opció que seguir treballant i lluitant com fins ara.


De fet, en cap d'aquestes tres situacions no em queda res més que seguir endavant, com sóc, com sé i com m'agrada ser.

Per tant, el meu consell si us heu trobat en alguna situació on els sentiments són contradictoris, és que us pareu, penseu amb el cap fred i si podeu, treieu-ne sempre la part positiva i constructiva, que per res del món deixeu de lluitar per allò en el que creieu.