Només en aparença.

Normalment, quan miro enrere, tinc la sensació que el temps, els dies i els mesos han passat sense que m'en hagi adonat.
Fa uns quants dies,ha fet tres anys que vaig fer un gran pas endavant, fins ahir tenia aquesta habitual sensació que el temps passa molt depressa. Dic fins ahir, perquè en aquesta ocasió m'ha passsat una cosa extranya, que m'ha fet parar i pensar.

Tres anys ja? Només tres anys?

Si si, reviso entrades de les meves xarxes socials i si si només han passat tres anys.

Normalment, quan tens la sensació que portes més temps fent alguna cosa és perquè o bé no t'agrada o bé no et sents còmode fent-la. I sincerament, ni una cosa ni l'altre.

Estic molt contenta amb la meva feina, m'agrada molt el que faig i al que em deedico, i de la mateixa manera em sento còmode defensant els valors que defenso, perquè en nombrosíssimes ocasions són els meus.
Per això, no entenc com tinc la sensació de portar molt més que tres anys.

Pensant i reflexionant, arribo a la conclusió que segurament, la intensitat d'aquests tres anys ha estat important, potser, ni m'esperava ni m'imaginava haver viscut tot el que he viscut en tant sols tres anys, potser, i només potser, sempre he pecat de no creure en les meves possibilitats, de ser una dona en aparença segura, però només en aparença.