Records confinats

Dies complicats, aburriment, incertesa i neguit.
Avui és 12 d'Abril, diumenge de Glòria, falten dos dies per que es compleixi un mes de confinament total per alguns, parcial per a uns altres.
En el meu cas és parcial, surto a treballar cinc hores, tres dies a la setmana, per tant, no sóc de les persones que més s'estàn aburrint, tot i que tinc els meus moments.
A casa jo no hi ha gaire cosa més per netejar, ni armaris per ordenar. Avui he trobat una distracció que m'ha retrobat amb un escrit de fa quatre anys, que vull compartir,

Acaba el 2015 i comença el 2016.
Una bona amiga astròloga, em diu, que segons la meva carta astral, serà el meu gran any de canvis. Sincerament em sembla difícil, porto masses anys en la mateixa posició.
Degut a diferents aspectes que es perllonguen en el temps, al febrer decideixo fer un pas endavant. Un pas important, molt important i decisiu pel meu futur i pel meu benestar emocional.

Ja fa temps que la gent que m'estima, m'anima a fer-ho, però  no em sento capaç, no tinc força, em trenca per dintre només de pensar-ho.
Finalment, començo a caminar.
Faig consciència que és el qué haig de fer, que la situació en la que em trobo no canviarà i no em fa cap bé.
Em torno, de cop i volta, hiperactiva en la busqueda d'una nova feina.
M'instal.lo totes les aplicacions de portals de feina al mòvil i començo a incriure'm a desenes d'ofertes. Envio curriculums a dojo i responc a tot tipus de qüestionaris. Em descarten d'un munt d'ofertes, em pre-seleccionen d'unes altres, em truquen d'algunes.
I, per fi, arriba la primera entrevista. Pinta bé. Responsable de botiga i supervisora d'altres set.
em citen, hi vaig. És a una empresa de treball temporal.
La noia m'explica del que es tractaria la meva funció, que ella parlarà amb l'empresa i ja em dirà el què. Vint-i-quatre hores passen, quan em truquen per passar a l'entrevista amb l'empresa. Hi vaig, nerviosa, amb un nus a l'estomag.
La meva experiència és clara, em volen conèixer més personalment. Pregunten i jo responc i em trenco. Em diuen que les sensacions són bones, però que no tenen gaire clar que tingui la decisió fermament clara i que no es poden arriscar a que en un temps vulgui tornar allà d'on vinc. Ho entenc, no em coneixen.
Tot i així em sento bé, això m'activa més encara i continuu amb més força i amb pas ferm.

Arriba el vint-i-nou de Març, tinc dues entrevistes, hi vaig a les dues, evidentment. Una a una Ett, per una empresa que té diferents botigues de degustació i busquen algú amb més perfil en l'hosteleria.
L'altre és un restaurant familiar que necessiten algú que porti la sala.

L'entrevista amb la Ett va molt bé, la noia em diu que aviat em trucarà per concertar una segona entrevista amb el cap de personal i que m'hauria de traslladar,, només per l'entrevista, fins a Sabadell.
Per la tarda vaig al restaurant, també surt bé, tot i que a mi no m'agrada tant com la que he tingut al matí.
Trenta de Març al matí, a primera hora sona el mòvil, estic treballant preparant cafès amb llet i entrepans, és Axxon, m'avisen que tinc entrevista concertada a Sabadell a les dotze del migdia.
Com? Avui? ja?
M'atabalo...truco a la mama perquè vingui a suplir-me, agafo el tren, i m'hi presento. Em rep un noi, xarrem una bona estona. jo em sento satisfeta i tranquil.la, no em trenco. Quan surto, aviso a la noia d'Axxon, per dir-li com havia anat i m'explica que segur que ben aviat tenim resposta, que són molt ràpids amb el feed-back.
Aprofito i li explico que els d'un restaurant em volen fer una prova a la tarda, que en el cas que la resposta de Sabadell fós positiva,m'avises perquè no m'agrada gaire el lloc on haig de fer la prova.

Pujo al tren, satisfeta i tranquil.la Deu minuts de trajecte i sona el mòbil. Axxon.
Penso, ja se li ha oblidat explicar-me aluna cosa, o potser ja té la resposta... tan ràpid segur que no ha anat bé.
-Diga'm Marta, sóc al tren, potser es talla...
-Val Laia, tranqui.la. Ja pots trucar a la prova de la tarda i dir que no hi vas. Demà fas un curset a Sabadell i després signes contracte!

Sóc al tren amb el mòbil a l'orella, ploro, ric, els del davant al.lucinen, jo no m'ho puc creure. Apunto mentalment els horaris del curset i per signar el contracte. Penjo. Respiro.
Truco a casa, plorem d'alegria i d'emoció.
Arribo on durant dinou anys ha estat el meu lloc de feina, ma mare i mon germà m'esperen. Els hi explico com han anat les coses. Ma mare plora, barreja de sentiments. Moments difícils.

Trenta-u de març, curset formatiu, entrega d'uniforme. Vaig a Axxon a signar contracte, signo.Començo demà 1 d'Abril.
Una vegada arribo a casa, m'assec al sofà, penso en tot el que he viscut en cuaranta-vuit hores.
Agafo el mòbil i truco a la meva amiga l'astròloga. Se sent feliç, per mi i per ella. Truco a la meva millor amiga, li explico tot i ho flipa, em diu que ja era hora, que tot anirà bé, perquè m'ho mereixo.
Potser si, potser ja tocava a casa una mica d'alegria.

Dissabte 1 d'Abbril, comença l'aventura.
Metro per anar a treballar, nervis.
Haig de preguntar per l'Eli o per l'Estrella. Arribo a la botiga. L'Estrella és qui m'ensenya on és tot, cuina, lava, taquilles i botiga. Tot seguidet. Em diu que no m'atabali,, que ella ara m'ho diu tot, però que evidentment pregunti el que calgui les vegades que calgui.
Són tantes coses noves, totes elles diferents entre sí. Els meus nous companys són bona gent, responables en la seva feina, però alegres i divertits de portes en dins,, ho veig cada vegada que ens creuem per la zona on no se'ns veu.
Acabo la meva primera jornada a les onze i mitja de la nit, em sento bé, contenta, feliç, torno a tenir ganes.
Cada dia entro i surto a un horari diferent, cada setmana és una aventura horaria. No m'importa, a casa ens hem pogut organitzar bé, em recolzen, m'ajuden a ser feliç.

Setmana 1
Començo a conèixer als meus companys. Vaig totalment perduda, no sé on hi ha res. M'estresso. No sé on trobar els entrepans ni res de res a la tablet, per tant les comandes arriben a mitges. Ningú s'enfada, tenen paciència, s'aturen cada vegada que cal per ajudar-me a localitzar-ho tot.
La cuina la porto prou bé, és un espai més petit i ho tinc gairebé tot localitzat.
La zona dels entrepans és més diversificada. Hi han 5 tipus de pa amb formes de preparar-lo diferent, de cada forma de pa hi ha com nou o deu maneres diferents d'acabar-lo.

Setmana 2
La cuina és meva. pizzes i amanides controlades. Forns, fregidora i renta-vaixelles sota control.
La tauleta i la numeració de les taules, em tenen embolicada, tot i que començo a dinamitzar milor. La degus comença a deixar-se dominar. Em sento bé, començo a ajudar a l'equip
Dijous em demanen d'anar a fer una suplència per quatre dies al mercat de Sta. Caterina. Hi vaig.
La botiga de Sta. Caterina té poques taules i no hi ha terrassa, però té un gran mostrador de xarcuteria. Totalment nou per mi. Serà la millor manera d'aprendre'n, només serem dues  a la botiga, per tant, un altre repte. El món de la xarcuteria m'espera.

Setmana 3
L'estança a Sta. Caterina s'allarga fins dijous. No he tallat tant pernil en ma vida... Ha estat la millor manera de posar-me al dia.
Torno a Glòries, em necessiten. Divendres és un dia amb feina i dissabte és Sant Jordi, hi ha una moguda important.
Divendres passa amb tranquilitat, hi ha feina, però ho portem bé, anem fent, sense presses però sense parar. A les onze i deu em venen a recollir, la tornada a casa és ràpida, en cotxe és més fàcil.
St. Jordi. Dissabte. Comença la ruta de la tapa, fa bon dia, tot apunta a un dia de molta feina. Els horaris estan quadrats perquè en els moments de feina alta estigui tot cobert. Jo entro a les tres, però ens avisen que els que puguin hi vagin abans, a les dues i quart hi erem tots. Croquetes i més croquetes....Plou, terrassa recollida, per tant, volum de feina al cincuanta per cent, és igual... no deixen d'entrar, croquetes i més croquetes. A les onze tanquem les portes, a les onze i vint menjador ple, dotze i deu per fi estem fora. Ara a descansar.


Fins aquí l'escrit que he trobat avui.
Mentre el transcrivia he estat tota l'estona somrient, bons moments, bells records