Aprendre a respectar-se a un mateix, aprendre a dir no, aprendre a dir prou, i sobretot, intentar no caure en els mateixos errors que en el passat.

Si jo no em respecto a mi mateixa, com pretenc que els demés em respectin a mi? Si jo no em valoro com a persona, com pretenc que ningú em valori? i sobre tot, com podré valorar als qui m'envolten?

Dir que no és molt més difícil que dir que si. Dir que no en segons quines situacions, a segons a quines persones i segons en quins moments de la vida, sembla pràcticament impossible. Només haig d'aturar-me, pensar i ser valenta.

Valent és qui afronta les situacions, tot i saber, qie serà criticat i jutgat, i potser serà titllat de cobard i de mala persona.

Dels errors del passat, millor treure'n la part positiva, que per molt que costi trobar-la, sempre hi és. Una vegada em sigut capaços d'analitzar l'error i saber perquè i on ens hem equivocat, intentar no tornar a caure-hi.

Jo he aprés a respectar-me, a valorar-me, a dir que no i a dir prou.
Sé qui sóc i com sóc. Sé que vull i que em mereixo.
He aprés a dir que no. Sóc valenta.
He tingut molts errors en el passat, i seguré equivocant-me, tot això em fa ser qui sóc i com sóc,  m'obliga cada dia a llevar-me intentant ser millor persona i em permet anar a dormir tenint la conciència tranquila.