La vida dóna moltes voltes, tantes que pot ser que acabis marejat...només depén de tu aturar-te.
Aturar-se, a vegades no és fàcil, més aviat, és del tot complicat.
Complicat, molt complicat. Sobretot si vius sota les lleis establertes de la societat.
La societat, aquell conjunt de persones de tota mena, que tenen la seva vida però necessiten que els demés facin el mateix que ells per no sentir-se infelissos.
Infelissos aquells que viuen una vida que no els pertoca, que viuen una vida que no volen, i els qui et jutgen a tu per voler ser feliç.
Feliç, tots akells que lluitem a diari per el que realment volem, ens costi el que ens costi, i els hi agradi a qui els agradi.
Sóc dona, tinc trenta anys i sóc feliç. M'ha costat una miqueta arribar a aquesta conclusió, però ara puc dir que ho sóc.
Sóc mare, filla, germana i parella. Tinc una feina que m'agrada, uns amics que m'estimen i m'ho demostren. Què més necessito per ser feliç?
-
Empezar es difícil, tengo muchas cosas que contarte. No sé si empezar por mis cosas o por las de mis hijos... Pensándolo bien creo qu...
-
Temps per descansar, per pensar i per recapacitar. Per mi, descansar és fàcil, en el moment en el que no depenc del rellotge, de si haig de... -
Agafar un tren sola, per anar on no hi havia anat mai, per trobar-me amb algú que no coneixia, per mi ja era tot un repte. L'estona en ...
2 comentaris:
Tens a las tevas mans el q tants desitjem,feliçitat propia creada per un mateix,gaudeix d ella dons segur a costat mols patiments i si pot ser gaudeixla tambe am els q t estiman mol.
Puedes tener todo aquello que te gusta y deseeas, todo lo que enviamos a la vida de otros viene devuelto a la nuestra...y tu vives hoy!! no ayer,ni mañana,solo hoy...vives tus momentos y no lo alquilas a mañana ... por eso te mereces lo mejor!! muaki
Publica un comentari a l'entrada