Què hi ha més relaxant que sentir ploure, a través de la finestra, mentre ets al sofà llegint un llibre tapadeta amb una manta?
A mi no m'agrada la pluja ( ni el vent ni el fred ), em desperta la nostàlgia, em provoca tristor. No suporto aquests sentiments, i menys si són provocats per la meteorologia. No la puc controlar, no puc fer res perquè canviï... no està en les meves mans.
Em fa anar de bòlit, sempre, porti paraigües o no, m'acabo mullant. Sempre plou més en el moment en el què haig de sortir al carrer...no ho suporto.
En canvi, també em trasllada a la més immensa tranquil·litat, em fa sentir neta, en pau.
Una de les coses què més m'agrada fer quan plou, si estic a casa i m'ho puc permetre, és agafar un bon llibre, la meva manta de l'àvia i estirar-me al sofà. En silenci, només sentir com cau la pluja, com repica als vidres...
Com pot ser que un mateix fenomen, com la pluja; desperti en mi, la millor de les sensacions i el pitjor dels pensaments?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Empezar es difícil, tengo muchas cosas que contarte. No sé si empezar por mis cosas o por las de mis hijos... Pensándolo bien creo qu...
-
Temps per descansar, per pensar i per recapacitar. Per mi, descansar és fàcil, en el moment en el que no depenc del rellotge, de si haig de... -
Agafar un tren sola, per anar on no hi havia anat mai, per trobar-me amb algú que no coneixia, per mi ja era tot un repte. L'estona en ...
4 comentaris:
Porque la vida es asi...una mezcla de buenos y extraños sentimientos...porque toda la experiencia es bienvenida... porque todo tiene que ser aprendido, probado, experimentado y que nos quedemos con lo mejor de todo.. La lluvia para mi es una de las maravillas que existe, agua que purifica los malos y que ayuda a que la tierra se hidrate...Muaki
Necesitamos momentos melancólicos en nuestra vida para poder valorar mas y mejor los alegres que nos rodean cada día, por eso, si la lluvia te entristece quédate tranquila que mañana sale el sol.
M.C.
Tu mírala amb bons ulls i t'acabarà agradant gairebé tant com a mi... no ho dubtis. És qüestió de sensacions.
;-)
Mont
Mai plou agust de totom.........es per aixo que tenim al privilegi d' escollir caminar sota la pluja o be obrir al paraiguas.......jo sovint i camino deixant al paraiguas penjat a casa .......i tu?
Nel
Publica un comentari a l'entrada