Entre amics de debó, és fàcil parlar dels sentiments, sobretot quan són tan personals que no goses compartir amb ningú més per por a que et jutgin.
Són amigues que riuen, noies que parlen, dones que saben les unes de les altres i que s'entenen com si fossin elles mateixes.
Riuen i ploren amb les vivències de les altres com si fossin pròpies, pateixen quan una pateix, són felices quan una ho és.
S'escolten i s'aconsellen amb total sinceritat. Les que aconsellen ho fan com si de la seva vida es tractés i la que rep el consell, sap que són sincers, sense cap mala intenció, que no la jutjaran encara que després faci el que ella cregui més correcte, i que a més, quan les torni a necessitar, les tornarà a tenir allà, a taula.
La complicitat és total entre elles, saben quan una no està bé tan sols amb la mirada, i és així com a de ser.
Cadascuna d'elles té la seva vida, tenen amics diferents en ambients totalment diferents, gustos i estils diferents, però quan són a taula són iguals, tres dones que riuen, ploren i pateixen per ser o tenir el que realment es mereixen, felicitat.
4 comentaris:
El truc de tot plegat és no jutjar. Quan no es jutge seure a taula és un plaer.
M.
Lo mejor de tener unas amigas como estas, es que se puedan mantener toda la vida, porque hoy en día, se cuentan con una sola mano. Solo tienen amistades así, la gente buena de corazón que las sabe mantener, porque se han de cuidar y respetar por muy diferente que se opine o sean entre ellas.
Amistad pura, sin intereses y sin condiciones, esas son las más importantes y a las que más valor se les ha de dar.
M.C.
La verdad, que tener amigos es lo mas bonito y maravilloso... saber que tienes siempre un apoyo, una palabra bonita y sobre todo saber que siempre te entenderan y te guiaran sin un interes alguno...gracias por tus palabras, haces que la vida sea aun mas bella...muaki
Això explica molt del la veritable vàlua que tens. No canviis mai !!!
Publica un comentari a l'entrada